3r premi – Categoria professional

Aquest reportatge és el resultat de dos anys documentant l’activitat furtiva i l’estil de vida dels “escriptors de trens”, o grafiters. Per a ells, el grafit és adrenalina, una necessitat. La il·legalitat és l’epicentre. Si pintar trens estigués permès, la majoria ho deixaria. Catalunya és el lloc de l’Estat on és més fàcil grafitejar un tren. La seguretat és fluixa i molts vigilants no estan preparats per impedir que els grafiters actuïn. Alguns han tornat a casa amb la defensa dels vigilants a tall de trofeu. D’altres prefereixen ser més discrets i investiguen les estacions, els túnels, i tracen plans de fugida.

De Pau de la Calle (El Periódico)